Algunes persones pensen que les piràmides d’Egipte van ser construïdes per extraterrestres de planetes llunyans
Jo penso que el més probable és que a un antic arquitecte se li acudís la idea d’una estructura per a una tomba digna d’un faraó i que reflectís perfectament l’estructura de la societat del moment.
Tarifes i preus de traducció
En la meva anàlisi acadèmica d’avui, tractaré d’abordar la qüestió dels diferents preus en les traduccions que es paguen als traductors pel seu treball comparant la piràmide dels diferents tipus de tarifes vigents a “la indústria de la traducció” amb la piràmide social basada en els rols i funcions de les diferents persones i professions que ja existien fa uns 5.000 anys a l’antic Egipte.
A la part inferior de la piràmide de l’antic Egipte es trobaven els esclaus.
Ells eren els que havien de realitzar les tasques més àrdues, treballant bàsicament a canvi de menjar.
També eren els que tenien per construir la piràmide per als faraons morts a partir d’enormes blocs de pedra que havien de moure a través del desert mitjançant eines primitives abans de la invenció de la roda (a menys que creiem la teoria que tota aquesta feina va ser feta per alienígenes que després van desaparèixer sense deixar rastre).
El treball dels camperols, que es situaven només una capa per sobre dels esclaus en la piràmide de l’antiga societat egípcia, consistia a treballar dur per tal d’alimentar a tothom, des dels esclaus fins als faraons.
En la següent capa es trobaven els artesans, els comerciants estaven a la capa immediatament superior, encara més amunt hi havia els escribes, mentre que els soldats, que tenien la funció d’assegurar que tots complissin les ordres, eren al següent nivell.
Els soldats estaven controlats pels funcionaris del govern, que eren majoritàriament sacerdots i nobles.
El més alt funcionari del govern, anomenat visir, era nomenat directament pel faraó el qual estava al cim de la piràmide com a governant suprem de totes les persones a l’antic Egipte.
L’estructura de la societat humana no ha canviat molt
Si arribes a la idea que l’estructura de la societat humana en realitat no ha canviat molt en els últims cinc mil anys des dels temps de l’antic Egipte, mutatis mutandis, hauria d’estar d’acord amb la teva conclusió.
Però en lloc de tractar de recrear la piràmide social en la societat moderna, en la qual un faraó seria reemplaçat per uns multimilionaris governant des de la part superior a través dels funcionaris del govern, que s’asseguren a través de polítics, soldats i jutges que els camperols i els treballadors en el fons de la piràmide no es tornin molt mandrosos – l’única classe que falta a la societat moderna seria probablement la classe dels esclaus – vaig a tractar d’aplicar la piràmide social de l’antic Egipte a la piràmide dels preus pagats pels diferents tipus de clients als traductors en la societat moderna.
El tema de les tarifes
El tema de les tarifes és sempre molt popular entre els traductors.
Els traductors discuteixen apassionadament sobre els preus en grups de discussió en línia i en els seus blocs, amb la ferma convicció que la seva versió sobre on se situen els preus reals és la correcta.
Per a la meva sorpresa, en cada un dels dos últims números de l’ATA Chronicle (Associació de Traductors Americans) existia un article sobre els preus de les traduccions, tot i que el tema va ser descrit només en termes molt generals.
El que trobo a faltar en moltes d’aquestes discussions i articles és que els traductors sovint parlen d’un mercat per a la traducció com si només hi hagués un mercat únic per als traductors, quan en realitat, hi ha molts mercats per a la traducció, o moltes capes d’una piràmide de preus, per dir-ho així, que s’assemblen molt a la piràmide de les relacions entre els diferents estrats de la societat a l’antic Egipte.
Client directe – Faraó
De la mateixa manera que en l’antic Egipte tots treballaven per a un faraó, en l’actual mercat de la traducció tots treballen per a un client, en última instància un client directe.
El client, diguem un client directe, per tant, és el faraó que seu a la part superior de la meva piràmide de tarifes de traducció.
Però tot i que és el client-faraó qui determina la quantitat que es pagarà per una traducció determinada, hi ha moltes capes intermèdies en la piràmide de preus, i la quantitat que es pagarà a un traductor es determina basant-se principalment en el nivell que s’assigna a cada traductor en aquesta piràmide.
Els treballadors en el núvol – traductores esclaus
A la part inferior de la piràmide hi ha els anomenats treballadors en el núvol, un terme molt popular a la indústria de la traducció contemporània, ja que, igual que els esclaus a l’antic Egipte, s’espera que els treballadors en el núvol treballin gratis , o per una ridícula quantitat que tot just seria suficient per comprar el pa i aigua neta i potable.
És interessant veure com el concepte d’esclavitud, que pot ser bàsicament definit com haver de treballar de forma gratuïta, ha sobreviscut a tots aquests mil·lennis, just per ser ressuscitat amb gratitud i hàbilment convertit en la indústria moderna basada en Internet en el concepte contemporani dels anomenats treballadors en el núvol.
Camperols Traductors
Els traductors que treballen o algun dia poden estar treballant en agències processant el que surt de la traducció automàtica serien classificats com la classe dels camperols a l’antic Egipte.
Probablement poden donar-se el luxe de menjar alguna cosa millor de tant en tant si treballen molt dur, però és probable que la seva dieta no inclogui carn encara que no aspirin ser vegetarians.
Igual que els pagesos fa alguns milers d’anys, el que obtinguin de la seva dura i monòtona feina serà molt modest.
Traductors comerciants i artesans
Són traductors que treballen com a traductors reals per a diverses agències de traducció, en lloc de fer-ho com a mers post-processadors.
Trobaríem en aquesta capa de la piràmide als comerciants i els artesans de l’antic Egipte.
A alguns d’aquests traductors se’ls paga relativament bé però el majoria tenen uns ingressos discrets.
Degut a que els traductors comerciants i artesans viuen a diferents països i treballen per agències de traducció internacionals, hi ha moltes variables diferents en aquesta capa de la piràmide de preus de traducció.
Aquestes variables modernes no existien en l’antic Egipte, on el nivell de compensació econòmica probablement depenia única o principalment del nivell d’habilitat del comerciant o artesà ja que tots els egipcis vivien al mateix país i treballaven per al mateix faraó.
Uns pocs cèntims per paraula pot no ser una mala tarifa per a un traductor que viu al Brasil o Tailàndia, però el mateix preu no seria suficient per pagar les necessitats d’un traductor que viu a Europa occidental o a Amèrica del Nord.
Les diferents agències també tenen preus molt diferents per a aquesta classe de traductors.
Aquells que treballen per agències de traducció situades en països del tercer món cobren tarifes baixes, igual que els traductors que treballen a través de “Portals d’Internet”, als quals habitualment se’ls paga preus més baixos que als que treballen per agències especialitzades en un camp en el qual les bones traduccions són molt apreciades pels clients finals, com ara les traduccions de patents.
Traductors escribes
M’agradaria pensar que sóc un traductor que, després de 28 anys, es troba almenys en un nivell que correspondria al nivell dels escribes a l’antic Egipte.
Perquè les meves tarifes són relativament altes (des de la perspectiva d’una agència de traducció), jo només treballo per a agències de traducció que es troben en països relativament rics – als Estats Units i Europa occidental (encara que fa més d’una dècada també per a agències de traducció al Japó).
Un bon percentatge de traductors amb experiència i altament qualificats probablement correspondrien a la capa de mestres en la piràmide de les professions a l’antic Egipte, encara que molts més traductors serien probablement classificats com a traductors camperols.
Els soldats i els auditors
Els soldats i els auditors, en l’anomenada “indústria de la traducció” corresponen a agències de traducció i els seus gestors, o directors de projectes que treballen per agències de traducció.
Igual que a Egipte sota els faraons, a alguns traductors-soldats se’ls paga molt bé, encara que a la majoria se’ls paga fins i tot menys que els traductors escribes, i només una mica més que als traductors-camperols.
Malgrat un salari majoritàriament baix, el seu treball és important perquè han de complir i mantenir la disciplina en els grups de diferents tipus de traductors, des dels esclaus en el núvol, post-processadors i els traductors-esclaus, fins als traductors-escribes.
Als auditors, que correspondrien als operadors de les agències de traducció o propietaris, se’ls paga bé si entenen el negoci i saben com funciona, però també poden anar fàcilment a la fallida si cometen massa errors estúpids.
Visirs, sacerdots i nobles
A l’antic Egipte, havies de ser un visir, o almenys un sacerdot o un noble, per tenir la possibilitat de tractar directament amb el faraó.
Una diferència entre l’antic Egipte i el món en el 2022 és que realment no necessites ser un visir, ni tan sols un sacerdot o un noble, per poder treballar directament per a un client-faraó en el que entenem com “el mercat de la traducció” .
“Només has de poder esbrinar on s’amaga el teu client directe – faraó i després trobar la manera d’oferir la teva traducció directament.“
Després de 28 anys tractant de resoldre aquest trencaclosques, m’alegra comprovar que la majoria dels meus clients són ara faraons.
Cada client directe disposat a pagar la meva tarifa és un faraó pel que a mi respecta – encara que jo també treballo en el nivell d’escriba per a gestors-soldats que treballen per als faraons indirectament a través de les agències de traducció, i que per tant també podrien ser classificats com a soldats segons la meva piràmide d’ocupacions en el que s’anomena la indústria de la traducció.
Hi ha molts mercats de traducció en aquest món
Espero que la meva modesta contribució al encès debat sobre les tarifes de traducció ajudarà a alguns traductors a adonar-se que no existeix això que anomenem “el mercat”.
Hi ha molts mercats de traducció en aquest món, almenys tants com hi havia a la piràmide de les ocupacions a Egipte sota els faraons, si et disposes a entrar al mercat en el nivell d’un esclau o un pagès, no pots esperar a fer prou diners per alimentar-te a tu mateix, per no parlar de tota una família, mentre segueixis atrapat en aquest nivell.
El fet d’estar treballant en el nivell d’un esclau, pagès, artesà, un escriba o un visir és, de fet, molt més important que el llenguatge que estàs traduint i que el grau d’experiència que puguis tenir en un camp determinat.
Atès que les coses van canviar una mica en la configuració de la societat humana en els últims cinc mil anys, en lloc de perdre el teu temps queixant-te dels preus miserables que s’estan oferint com a traductor-pagès o fins i tot traductor-artesà, tracta de saltar una capa o dues a la piràmide dels preus i converteix-te, almenys, en un escriba traductor, o millor encara, en un visir que obté les millors tarifes simplement perquè tracta directament amb el seu client faraó.
Aquest article fou publicat originalment a https://patenttranslator.wordpress.com, i el seu autor es Steve Vitek, Twitter: @VitekSteve
