La traducció audiovisual és només doblatge i subtitulació?
Què és la traducció audiovisual?
Igual que s’acostuma a pensar que un traductor tradueix llibres, també se sol creure que la traducció audiovisual és només doblatge i subtitulació.
En realitat, la traducció audiovisual abasta molt més, de manera que veurem quines modalitats hi ha i quins avantatges i desavantatges tenen.
Com que hi ha molt del que parlar, avui en veurem tres: el doblatge, la subtitulació i les veus superposades.
Llums, càmeres i acció!
Traducció audiovisual: El doblatge
Potser el més conegut per tradició cultural, el doblatge consisteix en la traducció i ajust d’un guió d’un text audiovisual i la seva posterior interpretació per part d’actors.
És un procés costós en què intervenen moltes persones (traductor, adaptador, director de doblatge i, al final, els actors), de manera que la traducció passa per molts filtres.
El millor del doblatge és que ens permet gaudir d’un producte audiovisual sense esforç, ja que el contingut s’entén sense necessitat de mirar la pantalla.
Ideal per als que fem mil coses alhora, vaja. A més, els actors poden modular el to de veu, amb el que s’aconsegueix un efecte més natural.
El dolent? El doblatge modifica l'obra per complet
El doblatge implica un procés molt més car i més lent.
Modifica l’obra per complet ja que hi ha un canvi de veus i implica una major adaptació del text ja que cal prestar especial atenció al fet de que el text encaixi amb els moviments de la boca dels actors.
Això succeeix, sobretot, en el cas de les consonants oclusives (p, b) i nasals (m) per a les quals es tanca la boca i cal fer coincidir les paraules perquè quedin creïbles.
Els detractors del doblatge critiquen que, a més de perdre la feina d’interpretació dels actors originals, va en detriment de l’aprenentatge de la llengua original, però deixarem aquest debat per a un altre moment.
Un cas especial de doblatge a Polònia
Per acabar aquesta secció, un cas especial de doblatge a Polònia.
En pel•lícules, sèries, reportatges, etc. de fons s’escolta la versió original (diàlegs, música i efectes), però hi ha un sol actor o doblador -una figura anomenada lektor— que llegeix la traducció en polonès.
Una única persona amb un to monòton que va llegint el guió.
Encara que sembli estrany, té una llarga tradició i el motiu és clar: per molt monòton que sigui, el contingut és el rei.
Aquí va un exemple de “lektor” en la pel•lícula «Sexe per compassió»:
La subtitulació com una modalitat de la traducció audiovisual
La subtitulació és l’altra gran modalitat que ve trepitjant fort aquests últims anys, potser per la immediatesa amb la qual, com a espectadors, volem gaudir de les pel•lícules i sèries.
La subtitulació consisteix a incorporar un text escrit (subtítols) en la llengua meta a la pantalla on s’exhibeix la pel•lícula o sèrie en versió original.
El millor?
- Sentim les veus originals, pel que ens arriba el producte com li arriba a l’espectador original, i és un procés més barat i ràpid que el doblatge.
- Els seus defensors també la prefereixen perquè és una forma de millorar un idioma.
No obstant això, també té els seus desavantatges: els subtítols ens impedeixen tenir una visió nítida de la pantalla.
El text s’ha de sintetitzar i simplificar per les restriccions de temps i capacitat de lectura i, finalment, perquè desvia l’atenció de l’espectador.
Veus superposades: Veu en off
Popularment coneguda com a veu en off i modalitat per excel•lència en documentals i reportatges, consisteix en l’emissió simultània de la banda de diàleg original i de la banda on es grava la versió traduïda.
És a dir, sentim les dues veus.
El millor d’optar per unes veus superposades (veu en off) és que aporta més credibilitat al producte, admet més trucs pel que fa al temps de la parla del locutor i com no cal ajustar el text a la boca, es pot afegir més informació.
I el pitjor, doncs?
Bé, sentir les dues veus (voice-over) pot arribar a distreure.
Cugat Mèdia repassa els millors títols que han fet servir aquest recurs a ‘Cinema a la Xarxa’.
Fins aquí la primera entrega.
A la pròxima, la traducció de videojocs i productes multimèdia, la subtitulació per a sords i l’audiodescripció.
The end.
